La fractura de l'escafoide del canell

La fractura de l'escafoide del canell

L’escafoide és l’os que més freqüentment es lesiona en els traumatismes del carp (articulació del canell), especialment en individus joves en edat laboral. En la majoria d’individus el reg sanguini de l’escafoide determina en gran mesura una de les més freqüents i temudes complicacions de la fractura d’escafoide: la pseudoartrosis o manca de consolidació.

Com es diagnostica la fractura d’escafoide?

El diagnòstic de fractura d’escafoide en la fase aguda segueix essent un repte en l’actualitat, és imprescindible una alta sospita clínica i la pràctica d’una minuciosa exploració del canell junt amb un estudi radiològic correcte. Fins i tot així, a vegades és gaire bé impossible objectivar la lesió. Per això, davant una lesió traumàtica del canell, produïda habitualment en hipertensió de la mà, i amb una elevada sospita clínica de fractura d’escafoide, encara que no s’hagi pogut confirmar la fractura, es recomana tractar aquesta lesió com una fractura d’escafoide, i repetir l’exploració física i l’estudi radiològic entre els 12-15 dies després del traumatisme per confirmar o descartar el diagnòstic.

Com es tracten les fractures d’escafoide?

El tractament de la fractura d’escafoide depèn bàsicament de varis factors: edat i ocupació del pacient, i en segon lloc de les característiques de la fractura (localització i desplaçament).

Les fractures desplaçades son de tractament quirúrgic, que consisteix habitualment en la col·locació de un pern i posterior immobilització depenent de si hi ha lesiones associades.

Les fractures no desplaçades son tributàries de tractament conservador. El temps d’immobilització varia entre 8 i 12 setmanes. A vegades fons i tot s’ha d’allargar aquest temps. La immobilització amb guix 10-12 setmanes en general és suficient. La confirmació radiològica de consolidació de la fractura és sovint difícil, pel que que en ocasions és necessari la realització d’altres proves complementàries per confirmar la consolidació òssia de la fractura.

Quines són les complicacions de les fractures de l’escafoide?

La complicació més freqüent de la fractura d’escafoide és la manca de consolidació o pseudoartrosis. Aquest fet provoca canvis en la biomecànica del carp, provocant una inestabilitat carpiana secundària, que a llarg termini provoca artrosis radiocarpiana i mediocarpiana. El tractament d’aquesta condició es quasi sempre quirúrgic, requerint en la majoria dels casos la realització d’un empelt ossi autòleg de cresta ilíaca, i fixació interna con perns. En alguns casos pot requerir-se la realització de penjolls ossis vascularitzats. En casos més avançats amb signes d’artrosi carpiana, pot ser necessària la fixació d’algunes articulacions del carp (artròdesis parcials ) o fins i tot la  fixació total del canell (artròdesi total del canell) para disminuir el dolor i millorar la funcionalitat.

A IBACMA, tenen una ampla experiència en el diagnòstic i tractament de les fractures d'escafoides.  El seu cirurgià de Mà li indicarà quina és la més apropiada en el seu cas. Recordi demanar qualsevol dubte que li pugui sorgir. És important saber quines són les expectatives dels resultats del tractament que li proposin. No dubti en demanar cita per qualsevol dels dos especialistes en cirurgia de mà que formen IBACMA, els doctors Guillem Salvà i Xavier Terrades, en la Policlínica Miramar (Palma de Mallorca).


EnllaƧ relacionat

Publicat el: 05-01-2014