La malaltia de Dupuytren

Què és la Malaltia de Dupuytren?

La Malaltia de Dupuytren és una malaltia benigna que afecta la fàscia palmar, un teixit situat davall la pell del palmell de la mà i dels dits.

La seva causa exacta no es coneix, tot i que existeix una important predisposició genètica. És més freqüent en homes, la seva freqüència augmenta amb l’edat i és especialment habitual en persones d’origen nord-europeu. També s’ha associat amb factors com la diabetis, el tabaquisme i el consum elevat d’alcohol.

La malaltia provoca un engruiximent progressiu de la fàscia, formant nòduls i cordons que es poden retreure i fer que un o diversos dits es flexionin progressivament cap al palmell de la mà. Els dits afectats amb més freqüència són l’anular i el petit, tot i que pot afectar qualsevol dit i presentar-se en una o ambdues mans.

El diagnòstic és fonamentalment clínic i, en la majoria dels casos, no són necessàries proves complementàries.

Com es tracta la Malaltia de Dupuytren?

La presència de nòduls o cordons sense pèrdua de mobilitat no implica necessàriament que sigui necessari tractar la malaltia. Quan apareix una contractura que limita l’extensió dels dits o interfereix amb les activitats habituals, pot estar indicat el tractament.

Actualment existeixen diferents opcions, principalment l’aponeurotomia percutània amb agulla i la cirurgia (fasciectomia). L’elecció depèn del grau i la localització de la contractura, de les articulacions afectades i de les característiques de cada pacient.

La Malaltia de Dupuytren pot reaparèixer o progressar després del tractament, per la qual cosa és important individualitzar la indicació i conèixer els avantatges i inconvenients de cada tècnica.

A IBACMA, el cirurgià de mà valorarà el grau d’afectació i explicarà les diferents opcions de tractament per determinar quina és la més adequada en cada cas.