La condició mèdica coneguda com síndrome d’hiperlaxitut, fa referència a l’augment del rang de moviment de certes articulacions, sobretot dels dits i canells. Aquesta condició sol ser d’origen genètic, malgrat de que no es tracta de cap malaltia en sí. Hi ha algunes malalties que també poden tenir hiperlaxitut, però a més tenen altres òrgans afectats. D’aquest tipus de malalties no ens n’ocuparem en aquest artcile.
Sembla ser que aquest síndrome hiperlaxitut o hipermobilitat és bastant freqüent entre músics, possiblement perquè al augmentar el rang de mobilitat implica una major habilitat tècnica.
Aquesta síndrome pot ser generalitzada (afecta a totes les articulacions), però més freqüentment afecta poques articulacions i en ocasions només una! Aquesta hipermobilitat pot ser la causa de dolor en una articulació o tendó, però també de dolors difusos en tota l’extremitat, símptoma relativament freqüent en músics.
El fet de tenir hipermobilitat articular no implica necessàriament tenir dolor. El dolor sol ser conseqüència de una mala pràctica de l’instrument (massa temps tocant, mala planificació de l’horari d’estudi,…) o a una tècnica o instrument no adequat a cada un.
El tractament del síndrome d’hiperlaxitut o hipermobilitat consisteix en potenciar i millorar la resistència dels músculs que controlen l’articulació.
Per això és imprescindible visitar a un especialista en Cirurgia de Mà, i si se confirma aquest diagnòstic, realitzar 1 o 2 sessions amb terapeutes de mà que podran orientar i assessorar sobre quin tipus d’exercicis es poden realitzar i com s’han de fer. Realitzar exercicis per compte propi (per exemple en un gimnasi) sense assessorament mèdic pot ser fins i tot perjudicial!
És important remarcar que en cas de dubte, el que s’ha de fer és visitar un especialista en cirurgia de Mà. Ell podrà valorar els símptomes que presenta i podrà orientar-lo de quin tipus de tractament ha de seguir.
Tots els artícles