La síndrome compressiva del nervi cubital és la segona en freqüència en l’extremitat superior, després de la síndrome del túnel carpià. És tres vegades més freqüent en homes que en dones. El pacient presenta disestèsies del 5 i 4 dits de la mà, que habitualment ha estat present durant un període variable de temps abans d’iniciar la pèrdua de força en la pinça digital o força de puny. El grau en el que els símptomes motors es presenten estan en relació al tipus de feina o activitats manuals que realitzen. Per exemple, en un violinista o un pianista, pot manifestar-se amb la impossibilitat de realitzar un exercici tècnic específic o tocar algun tema en concret, així com pot presentar-se com la impossibilitat de tocar durant el mateix temps que ho feien amb regularitat. Aquests són els símptomes més freqüents en l’afectació del nervi cubital, malgrat que els estudis electrofisiològics siguin normals.
Com es diagnostica?
El diagnòstic és clínic. Els símptomes sensitius s’inicien en forma d'endormiscament i formigueig intermitents, que afecten al dit anular i menovell, i que poden convertir-se en molèsties continues. L’endormiscament pot progressar a una anestèsia completa d’aquests dits. La pèrdua de sensibilitat pot afectar també el dors de la mà. Els símptomes motors poden incloure debilitat i pèrdua de força de prensió, pèrdua de destresa, i una deformitat anomenada en garra cubital. Alguns pacients poden presentar pèrdua de volum muscular en la mà afectada.
La realització de radiografies pot ser útil especialment en casos post-traumàtics, artritis, o limitació de la mobilitat a l’exploració. L’estudi electrofisiològic s’ha de fer de forma rutinària abans de la cirurgia, especialment si la localització o si el diagnòstic de síndrome del túnel cubital no està molt clar.
Com es tracta la compressió del nervi cubital en el colze?
El tractament inicial consisteix en repòs i evitar la pressió externa en el colze, especialment quan està flexionat més de 90º. L’educació del pacient i la modificació de les activitats, que inclou evitar el recolzament sobre el colze, i activitats que impliquin mantenir el colze en flexió de forma prolongada o flexió repetitiva del colze, són la base del tractament conservador. La gent, en general, dorm amb els colzes flexionats, i això habitualment empitjora la clínica. Això pot ser evitat de moltes formes, des de formes sofisticades com ortesis d’extensió, fins a formes més casolanes com podria ser col·locar una tovallola o un petit coixí fermat al voltant del colze. El tractament amb antiinflamatoris pot ser beneficiós en algunes ocasions. Les injeccions de corticoides dins del túnel cubital s’han d’evitar. Si amb totes aquestes mesures, no s’aconsegueix millorar la clínica, s’ha de valorar el tractament quirúrgic.
El seu cirurgià de mà li explicarà i li recomanarà el millor tractament per a vostè en base a l’exploració, els símptomes que presenti i el resultat de las proves diagnòstiques complementàries. No dubti en demanar cita con un dels cirurgians de mà que formen IBACMA, els doctors Guillem Salvà i Xavier Terrades, l’Institut Balear de Cirurgia de Mà. Ells tenen una ampla experiència i el podran assessorar i tractar aquesta patologia, ja sigui de forma conservadora o con cirurgia.
Tots els artícles